Les Entitats

Història

La Fundació

La Fundació
La Fundació

Amb la Renaixença, Catalunya inicià un període de recuperació i de refermament de la seva identitat com a poble. En una de les seves vessants, aquest moviment significà un retorn a les arrels culturals del poble, la qual cosa comportà la recuperació de les tradicions populars. Diversos aspectes i camps d'aquesta cultura conegueren ben aviat una forta activitat, com són la rondallística o la cançó.

Arribats al 1900, aquesta activitat arribà a la dansa popular i tradicional i, al 1902, a Vic, tingué lloc la primera representació de dances a càrrec d'uns entusiastes de la dansa que eren socis de la societat viguetana " Catalunya Vella" i fou la flama que encengué el foc més enllà de la comarca de Vic. Tres anys més tard, al 1905, la Secció Folklòricadel Centre Excursionista de Catalunya convocà un premi al millor recull de danses populars catalanes.

Amb aquests antecedents, s'esdevingué, el 1907, la fundació del primer grup dedicat a aquestes activitats, dins del marc de l'Associació de Lectura Catalana, que va anomenar-se "Esbart de Dansaires". Sota la direcció d'Aureli Capmany, en col·laboració amb Rafael Tudó, efectuà la seva presentació i primera actuació el 25 de gener de 1908.

Poc després, es produí una escissió entre ambdós companys arrel de la qual Rafael Tudó fundà l'Esbart Català de Dansaires. El 8 de juliol de 1908, la nova entitat presentà els seus primers estatuts. El 23 d'agost del mateix any, féu la seva primera ballada, de caràcter privat, a la Sala d'Assajos del Palau de la Música Catalana, acabat d'inaugurar i, el 23 de setembre, es presentà oficialment en el marc del Palau de Belles Arts de Barcelona amb motiu de les Festes de la Mercè de Barcelona.

L'any 1909, Rafael Tudó va renunciar al seu càrrec i, donat que l'Associació de Lectura Catalana havia quedat dissolta i amb ella l'Esbart de Dansaires, hom demanà a Aureli Capmany de posar-se al cap de l'Esbart Català de Dansaires, càrrec que acceptà gustosament. Amb ell, l'Esbart inicià una etapa de forta activitat on cal destacar la confecció de les primeres peces de vestuari, l'any 1912. Per a tal tasca es prengué com a mostra la indumentària usada pel poble de Catalunya en les darreries del segle XVIII i les primeries del segle XIX. El mateix any, fou confeccionada la Senyera de l'entitat, amb un dibuix que Apel·les Mestres obsequià l'Esbart després d'haver assistit a una bella sessió de danses. Al mateix temps l'entitat edita una col.lecció de postals amb diferents imatges fotogràfiques dels dansaires preses al parc Güell de Barcelona. Aquestes imatges han estat reproduïdes en nombroses ocasions a llibres, articles de revista o programes d'actes diversos.

Aureli Capmany i dansaires al 1910
L'Aureli Capmany i dansaires al 1910

L'any 1917, Aureli Capmany deixà el seu càrrec que fou ocupat per Felip Blasco i Anglès, aleshores un dels dansaires més avançats. Sota la seva direcció, l'Esbart seguí l'embranzida presa amb Aureli Capmany i actuà en un seguit d'actes populars, culturals i benèfics que culminaren amb la celebració de les Noces d'Argent, amb una actuació al Palau de la Música Catalana sota l'alt patronatge de la Generalitat de Catalunya, l'any 1933. El mateix any, l'Esbart Català de Dansaires organitzà les Noces Típiques de Muntanya al Poble Espanyol que repetí, amb gran èxit, l'any 1934.

Convé destacar que Joan Amades, soci de l'Esbart Català de Dansaires, en fou President en el període que comprèn 1925-1926. És en sí de l'Esbart Català de Dansaires on Joan Amades edita una de les seves obres dedicada monogràficament a la dansa: Balls Populars. Aquesta obra fou editada per l'entitat l'any 1936 i recull una selecció de danses tradicionals catalanes escollides d'entre el seu extens repertori. Hem de remarcar que a l'obra s'hi troben les dades històriques, musicals i, evidentment, les coreogràfiques, que faciliten de manera fàcil la reproducció d'aquestes danses.

La col·laboració de l'Esbart Català de Dansaires a la bibliografia de Joan Amades no acaba amb aquesta obra. Més endavant obres com l'anomenada Guia de Festes de Catalunya, editada per Aedos, l'any 1958, o bé, Ballets Populars Catalans, editada per l'Institut-Escola de la Mancomunitat de Catalunya, l'any 1937, en són dos exemples .

La Guerra Civil

Benicàssim, gener 1938
Benicàssim, gener 1938
L'esclat de la Guerra Civil, el 1936, commogué profundament la vida cultural catalana. Malgrat això, l'any 1937, el nostre Esbart encara participà activament en diversos actes populars. La fi de la Guerra i la situació política posterior significà una davallada en la vida pública de la nostra entitat. Eren temps difícils, però que no lograren deturar la tasca iniciada trenta anys enrera. D'aquesta manera, al 1941, s'inicià la confecció de l'Arxiu de Dansa Popular al Països de Llengua Catalana sota la direcció d'Aureli Capmany, a qui set anys més tard s'oferí un homenatge amb motiu del seu 80è aniversari.

 

La Post-Guerra

Bastoners
Bastoners

L'Arxiu de Dansa Tradicional Catalana, ara anomenat Arxiu Aureli Capmany en el seu homenatge, conté dades de més de dues mil danses tradicionals catalanes. La informació de les danses no és uniforme, ja que mentre d'algunes només es pot aportar la localització i la data en que era ballada, d'altres tenen complets tots els aspectes musicals, coreogràfics, rituals, etc. així com fotografies o gràfics coreogràfics. L'Arxiu de Dansa Tradicional és el punt de partida de nombrosos estudis i treballs al voltant de la dansa tradicional catalana o altres matèries en les que la dansa hi té un pes específic. Al llarg de l'any, la Secció de Biblioteca i Arxiu atén i dóna suport a les demandes d'informació d'universitaris, persones relacionades amb grups de dansa o públic en general que necessita alguna informació concreta sobre dansa.

La Secció Infantil de l'Esbart Català de Dansaires va aparèixer per primer cop el curs 1947-48 de la mà de la Roser Blasco. Una iniciativa que es reemprendia més tard al 1964.

Ball de Cintes
Ball de Cintes

Poc a poc, "El Català" (tal i com és anomenat l'Esbart Català de Dansaires entre la resta dels esbarts), reactivà la seva vida pública, bo i salvant tots els obstacles que s'hi oposaven i oferint impecables ballades en diverses festes majors, inauguracions, homenatges, etc. Cal destacar d'aquesta nova etapa, ballades com la de la Cinquantena Restauració de les Danses Populars al Poble Espanyol (1952), la inauguració del Nou Camp del Club de Futbol Barcelona (1957), el cinquantè aniversari del Palau de la Música (1960), L'Homenatge a la Vellesa dels Bombers de Barcelona (1952), Les Noces Típiques de Muntanya celebrades al Poble Espanyol (1962), seguint el precedent de les celebrades al 1933 També, convé esmentar la celebració del cinquantè aniversari, durant la primera quinzena de juliol de 1958.

Asseguts a Montjuïc
Asseguts a Montjuïc

Al 1963, l'Esbart Català de Dansaires va iniciar una nova etapa de la seva existència sota la direcció tècnica de Mª Rosa Alonso i Solanes, amb la qual l'Esbart va assolir noves fites. La creació de la Secció Infantil de l'Esbart Català de Dansaires (1965), veritable planter de dansaires. És de remarcar la participació de l'Esbart a la Festivitat de Sant Jordi amb les actuacions la Pati dels Tarongers de la Generalitat de Catalunya durant els anys setanta.

La Transició

Al 1980, l'Obra del Ballet Popular va premiar la tasca de l'Esbart Català de Dansaires, amb l'Almorratxa d'Or distinció aleshores creada, en reconeixement a la llarga, constant i profitosa trajectòria de l'entitat. Al mateix any, l'Esbart fou objecte d'un extens article amb documentació gràfica, signat per Josep Ventura, a la revista "Som".

Al desembre de 1981, l'Esbart Català de Dansaires va presentar una comunicació al I Congrés de Cultura Popular i Tradicional, organitzat per la Generalitat de Catalunya, amb el títol "Necessitat de diferenciar cara el públic la dansa popular i tradicional de la dansa espectacle". El text de la comunicació serví de base per la redacció de la posterior ponència anomenada "Cal definir-nos".

Participà, durant 1982, en les Jornades de Treball a Manresa dins l'àmbit de Dansa/ Esbarts de l'esmentat Congrés en dues ponències. En primer lloc, va formar part de la ponència "Cal definir-nos", que desenvolupà el text que tingué ressò per ser novedós en el tractament del tema. La ponència va servir de base pel treball posterior i la discussió de l'àmbit Dansa/Esbarts d'aquest Congrés. I en segon lloc, de la ponència "Una alternativa a la Cobla, els instruments populars".

Al 23 de setembre de 1982, va actuar en la festa d'inauguració del Miniestadi del F.C: Barcelona. Durant aquesta darrera etapa, són de destacar, també, realitzacions com la constitució, en el sí de l'Esbart, d'una colla de gralles i d'una cobla de tres quartans, l'ampliació del repertori de danses i del vestuari, amb abundant documentació històrica i etnogràfica, així com l'inici de diversos treballs d'investigació. Així, i des de 1981, alguns membres de l'entitat, juntament amb exalumnes de la Facultat de Geografia i Història de la Universitat de Barcelona, formen part de l'Equip que confecciona l'Atles de Dansa Tradicional Catalana, del qual hi ha editades les monografies corresponents a La Bolangera, Els Balls de Bastons, El Ball Cerdà i el Ball de faixes.

L'any 1983, se celebrà el 75è. Aniversari l'Esbart Català de Dansaires amb una actuació al Palau de la Música Catalana, una exposició antològica referida a l'historia de l'entitat, i un cicle de conferències dedicat a la indumentària i la dansa tradicional, entre d'altres actes.

Tres anys més tard, juntament amb el components de l'Equip Atles de Dansa Tradicional Catalana, organitzà les Jornades d'estudi titulades "Mètodes cartogràfics i informàtics aplicats a l'Estudi de la Dansa Catalana". Des de 1981, alguns membres de l'entitat formen part de l'equip que confecciona l'Atles de Dansa Tradicional Catalana, del qual hi ha editats: La Bolangera, Els Balls de Bastons, El Ball Cerdà i El Ball de Faixes.

La Moixiganga
La Moixiganga

A partir del curs 1988-89 i fins a l'actualitat, s'organitzen els cicles de conferències- tallers sota el nom de "La Cafetera de l'Esbart Català de Dansaires" on es tracten diverses danses des d'un punt de vista històric, etnogràfic, coreogràfic i musical, amb un promig de deu danses descrites i estudiades per curs. Actualment, es troba en la seva novena edició, sumant aproximadament, al llarg d'aquest anys més de 100 balls Per les sessions de La Cafetera han passat mestres d'esbarts, dansaires, monitors de dansa, mestres d'ensenyament primari i secundari, historiadors, etc. així com alumnes de l'assignatura Etnologia dels Països Catalans de la Facultat de Geografia i Història de la Universitat de Barcelona. Alguns membres de l'Esbart han participat en diverses taules rodones, congressos i jornades dedicades a la música, la dansa o la cultura popular.

L'entitat és soci fundador del Departament d'Esbarts de l'Obra del Ballet Popular i de l'Agrupament d'Esbarts Dansaires, entitats a les que col·labora en aplecs, trobades o d'altres iniciatives.

L'Actualitat

Paral·lelament, també cal esmentar la tasca del Cos de Dansa com a difusor de la dansa tradicional catalana tant arreu de Catalunya con en les seves actuacions a fora.

Actuació a Jumilla
Actuació a Jumilla
Darrerament, i només per citar alguns exemples, convé destacar la participació als Aplecs Internacionals de la Sardana a París, Zuric, Tolouse, Florència i Hannover (1989, 1990, 1991, 1993 i 1995), als Festivales Nacionales de Danza de Sestao (1989) i Jumilla (1990), així com al V Festival Internacional Folklore Ciudad de Málaga (1993), les actuacions a Prats de Molló i a Thuir, França (1995) o al Festival de los Pueblos de Vitoria (1996,1997). A més de la col·laboració acostumada a diversos actes i festes majors de Catalunya, l'Esbart ha participat des de 1987 en l'anomenat "Matí de Festa Major" a la Plaça de St. Jaume de Barcelona amb motiu de les Festes de la Mercè.

 

L'any 1993 l'entitat engegà dues iniciatives internes centrades en la Biblioteca i l'Arxiu , especialitzats en dansa tradicional catalana.

En el primer cas, la finalitat és reorganitzar el material ja existent des de punts de vista temàtics i que comporta al mateix temps una nova classificació del cos bibliogràfic. Aquesta iniciativa contempla, també, l'adquisició de nou material especialitzat sigui en suport paper, fotografia, vídeo, etc. El que es pretén, en definitiva, és potenciar una biblioteca totalment especialitzada en dansa tradicional catalana i les matèries de suport: indumentària, música, costums, etc, per tal de poder oferir un bon servei al públic que l'empra.

La segona línia d'actuació contempla la ubicació i organització del material d'arxiu de dansa catalana. A més del material contingut a la Biblioteca, l'Esbart Català de Dansaires es preocupa per recopilar tota aquella informació referent a dansa tradicional catalana: articles de diaris o revistes, capítols o fragments de monografies, ressenyes i memòries procedents de treballs de camp, imatges diverses: dibuixos, fotografies, programes de festes majors, notes procedents d'informacions orals, etc. Tot aquest material divers està classificat i ordenat segons el ball o dansa al qual fan referència.

El mateix any, 1993, l'Esbart va rebre el Premi Ateneu a la Creativitat Artística en l'apartat Dansa, per la seva tasca de recuperació i difusió de danses catalanes disn del marc de La Cafetera.

També, l'any 1993, l'Esbart Català de Dansaires guanyà el Premi " Fes-te teva la Mercè" que otorga l'Ajuntament de Barcelona per la millor iniciativa ciutadana a realitzar dins de les Festes de la Mercè de 1993. La iniciativa guanyadora del premi permetí organitzar la I Mostra de Danses Tradicional Catalanes dins de la programació de Mercèdansa de la Festa Major 93. Aquesta mostra consistí en presentar balladors de diferents pobles i comarques de Catalunya que encara actualment ballen les seves danses. L'any 1994, 1995 i 1996, l'Esbart Català de Dansaires organitzà, respectivament, la II, III i IV Mostres amb la participació de diferents grups/ pobles.

L'any 1995, l'Esbart Català de Dansaires va ser mereixedor del Premi Ateneu, edició 1993, a la Creativitat Artística, otorgat a "La Cafetera" de l'Esbart Català de Dansaires per la Federació Catalana d'Ateneus el 26 de març de 1995, en reconeixement a la tasca de difusió i pedagògica d'aquesta activitat.

Encara, durant 1995, l'Esbart Català de Dansaires elaborà el projecte "Centre de Documentació de Dansa Tradicional Catalana de l'Esbart Català de Dansaires" que ha estat presentat a II Congrés de Cultura Popular i Tradicional Catalana el 17 de febrer de 1996 a Banyoles, dins de l'àmbit Patrimoni Etnològic.

A l'actualitat, l'Esbart Català de Dansaires continua avançant els seus projectes de documentació, estudi i difusió de la dansa tradicional catalana.

Dansa de Castellterçol
Dansa de Castellterçol

En aquest sentit, La Cafetera de l'Esbart Català de Dansaires ha assolit una nova fita al curs 1996- 1997: l'ampliació de l'oferta ha fet que, a més del curs habitual, des de 1988 ha organitzat en deu sessions, s'hagi previst un nou curs que tracta de manera monogràfica temes relacionats amb la dansa tradicional (la documentació i els arxius de dansa, l'escriptura coreogràfica). Amb aquesta ampliació, l'entitat pretén encara més, omplir el buit existent a l'actualitat perquè fa referència als estudis sobre dansa tradicional. Aquesta nova programació que pot ampliar-se més en els propers cursos fa que l'Esbart Català de Dansaires es consolidi com una de les poques entitats que es dediquen a l'ensenyament de dansa tradicional catalana.

Relacionat amb la documentació sobre dansa tradicional, l'Esbart Català de Dansaires desenvolupa un projecte de creació d'una base de dades sobre dansa tradicional que comporta també la confecció d'un tesarurus i un vocabulari especialitzat en el tema, així com la previsió de realitzar monografies temàtiques que finalment desembocaran en una bibliografia general. Aquest projecte es detallà en la comunicació que l'entitat presentà a l'Àmbit Patrimoni del II Congrés de Cultura Popular i Tradicional (Banyoles, 16 de febrer de 1996) i a l'article editat a la publicació Item aparegut al gener de 1997.

L'any 1998, l'Esbart català de Dansaires celebra el noranté aniversari de la fundació. Amb aquest motiu es preparen un seguit d'actes socials, cívics i culturals, entre els que destaquen: El Matí de Jocs i danses destinat als infants i joves de l'entitat i del barri, i la I Convocatòria del "Premi Rafel Tudó", amb dos apartats: Dansa i Barcelona. L'apartat Dansa es concedeix a la Sra. Núria Viñolas pel seu estudi anomenat: Sant Feliu de Codines, tradicions i danses.

Resultat de l'experiència i el bagatge acumulat al llarg dels anys, l'Esbart Català de Dansaires al 1998 es publica el manual per l'ús del sistema de descripció coreogràfica, desenvolupat i experimenta als dossiers dels cursos de La Cafetera, que es titula: Manual de descripció coreogràfica de dansa tradicional.

A més dels aspectes relatius a l'estudi i documentació, l'entitat pren part a diversos actes festius, culturals i cívics d'arreu del país. A Barcelona, col·labora amb l'Ajuntament en les Festes de la Mercè: co-organització del Toc d'Inici des de 1993 i coordinació i participació del Matí Bastoner des de 1996, organitzador dels actes de l'espai MercèDansa des de 1993 i de l'espai Mercè Mediterrània en Dansa des de 1999 i de El Galop de la Mercè des de 1997,participació a la Mostra d'Entitats de la Plaça Catalunya des dels seus inicis. A les Festes de la Mercè, l'entitat també participa amb els Cavallets Cotoners al Seguici d'Autoritats i a la Cavalcada de la Mercè; a la Festa de Santa Eulàlia, a la processó del Corpus, Festes de Sant Roc de la Plaça Nova, Santa Llúcia, etc.

Cal remarcar, també, la àmplia participació de l'Esbart Català de Dansaires en festes i manifestacions de tot tipus arreu de Catalunyua i de l'Estat Espanyol.

Ecd 90 anys
Ecd 90 anys

L'any 2003 es convoca la segona edició del Premi Rafael Tudó que és atorgat a l'estudi Foc en dansa : anàlisi dels balls de diables tradicionals del Penedès i el Camp de Tarragona de Ramon Vallverdú.

L'any 2004 amb motiu del cinquentenari de la mort d'Aureli Capmany, l'Esbart Català de Dansaires programa un seguit d'actes en record i reivindicació de la seva figura. que s'extenen entre el 9 d'octubre de 2004 fins el 24 de setembre de 2005. Entre la programació destaca la jornada Aportacions a l'estudi de la dansa catalana : trobada d'inèdits, inpublicats i publicats que es realitza amb la voluntat de donar oportunitat als autors de projectes, estudis i investigacions de qualsevol tipus sobre dansa catalana i fer-ne difusió...

El mes de maig de 2005, l'Esbart Català de Dansaires presenta dues comunicacions a la IV Jornada d'estudi del ball de bastons, organitzada per la Coordinadora de colles de bastoners de Catalunya, que es realitza a Cambrils, amb els temes: El Ball de Bastons de Barcelona i Manual de descripció coreogràfica per a balls de bastons.

Cos de dansa amb la Senyera
Cos de dansa amb la Senyera

Des de l'any 2004 i juntament amb la resta d'entitats que formen la Coordinadora de Colles de Gegants i Bestiari de Ciutat Vella, l'entitat està treballant en el projecte de la creació de la Casa dels Entremesos de Barcelona.

El mes d´abril de 2007, l`Esbart Català de Dansaires intervé en la filmació de l`obra audiovisual anomenada " Bailando ", de l`artista Alberto Peral, que s`estrenarà el dia 26 d`abril al Centro de Arte Reina Sofía de Madrid.

Al llarg de més de nou dècades, al Català hi han col.laborat moltes persones. Ressenyar-les és inabastable; només, per tant, i per acabar aquest capítol alguns noms: Rafael Tudó, Felip Blasco, Joan de B. Nadal, Apel·les Mestres, Ezequiel Martín, Aureli Capmany, Josep Ventura, Joan Amades, Ramon Violant, Lluís de B. Nadal, Agustí Cohí-Grau, Lluís Albert, Mª Rosa Alonso, i un llarguíssim etcétera.

 
 
  • Amb el Suport de
  • Departament de Cultura.Generalitat de Catalunya
  • Ajuntament de Barcelona. Institut de Cultura
  • Ajuntament de Barcelona. Districte de Ciutat Vella

llicència Creative Commons
Els continguts d'aquest web estan subjectes a una llicència Creative Commons si no s'hi indica el contrari

PageRank