Protocol Festiu de la Ciutat de Barcelona

I Festes i celebracions en protocol

Les Festes de Santa Eulàlia

La celebració de la diada de Santa Eulàlia com a festa de la ciutat és una realitat relativament recent. Santa Eulàlia i la seva diada, però, des de fa segles han estat presents en la vida dels ciutadans i les ciutadanes de Barcelona. La figura de Santa Eulàlia, la seva tradició, la llegenda i la història, és un referent importantíssim en l’imaginari col·lectiu i en la tradició oral de diverses generacions de barcelonins. La seva personalitat perseverant, coherent i valenta front l’opressor malgrat la feblesa de la seva figura, representada iconogràficament com una nena de tretze anys, ha bastit al seu voltant un reconeixement popular que ha servit de model, en diversos moments històrics, per a tota una ciutat: Barcelona. La seva representació en monuments i edificis, els llocs i els espais urbans vinculats a la seva tradició i llegendari són una presència ineludible a la ciutat. Però la celebració festiva, com entenem la festa actual, malgrat algunes representacions populars, jocs i balls que ens remeten al segle XVIII en alguns barris de la vella Barcelona i de Sarrià, ha estat inconstant i circumscrita primordialment als actes litúrgics de l’església catòlica i a la celebració institucional del consistori barceloní fins entrats els anys vuitanta del segle passat. És a partir del 1983, per iniciativa de les colles de gegants de Ciutat Vella (del Pi i de la Plaça Nova), i del 1985 amb Maria Aurèlia Capmany, l’aleshores regidora de Cultura, que es comencen a posar les bases per al que en l’actualitat s’ha consolidat com a festa d’hivern de la ciutat. Als anys vuitanta la iniciativa popular de l’Associació Coordinadora de Colles de Gegants i Bestiari de Ciutat Vella, amb la ràpida incorporació a la festa de molts actes majoritàriament d’arrel tradicional la consoliden com a la Festa Major d’hivern de Ciutat Vella. Paral·lelament la iniciativa municipal central, orientada sobretot a la realització d’actes culturals en espais tancats, té una curta durada. És a partir del 1997, amb la unió d’esforços de l’Institut de Cultura, el Districte de Ciutat Vella i el sector associatiu de la cultura popular i tradicional que pren cos el que avui ja és la Festa d’hivern de Barcelona, les Festes de Santa Eulàlia. Primer les festes es basteixen com la gran festa de ciutat de la cultura popular i tradicional amb l’aportació d’activitats per part de les diferents disciplines de la tradició festiva i, més tard, en la festa dels més petits, feta per nens i nenes i adreçada a un públic familiar. Sense perdre el seu component de manifestacions festives d’arrel tradicional, s’incorpora a la programació un seguit d’activitats realitzades pels més menuts dels més diversos col·lectius de cultura popular, tradicional i artística.

Tota aquesta nova tradició i el reconeixement ciutadà han consolidat un seguit d’actes que configuren el model festiu propi i singular de les Festes de Santa Eulàlia i que, havent assolit una manera reiterada d’actuació i una litúrgia festiva determinada, avui es fixen en aquest Protocol.

Santa Eulàlia se celebra el 12 de febrer i les seves festes s’estan des del cap de setmana anterior o fins el cap de setmana posterior, segons en el dia de la setmana que escaigui la diada de Santa Eulàlia. Si la diada de Santa Eulàlia s’escau en dilluns o dimarts, les festes se celebren des del divendres anterior i fins aquest dia. Si la diada de Santa Eulàlia s’escau en dimecres, dijous o divendres, les festes se celebren des d’aquest dia i fins el diumenge següent. I si la diada de Santa Eulàlia s’escau en dissabte o diumenge, les festes se celebren de divendres a diumenge.

La col·locació del Penó de Santa Eulàlia

L’acte més simbòlic i antic de la festa d’hivern de la ciutat és la cerimònia de col·locació del Penó de Santa Eulàlia –senyera històrica de la ciutat- a la balconada principal del palau de la Casa de la Ciutat a càrrec de l’alcalde. La cerimònia es celebra el 12 de febrer –diada de Santa Eulàlia- a tres quarts de deu del matí. En l’acte ha de ser present l’alcalde i el consistori en ple. L’alcalde de la ciutat surt al balcó, acompanyat pels regidors i procedeix a la col·locació de l’antic Penó mentre sona l’himne Nacional de Catalunya “Els Segadors” i els mossos d’esquadra i els guàrdies municipals de servei en els respectius palaus es posen ferms i saluden el Penó. La cerimònia compta amb la presència de la Gegantona Laia i de la secció muntada de la guàrdia urbana. Tot seguit se celebra una jornada de portes obertes a la Casa de la Ciutat. El Penó resta a la balconada presidint la festa tota la diada de Santa Eulàlia.

La Gegantona Laia

La Gegantona Laia, figura d’imatgeria festiva de propietat municipal, és el símbol festiu de la celebració de Santa Eulàlia. La peça inspirada en el dibuix del cartell de les festes de 1997, obra de la il·lustradora Carme Soler, va ser construïda el 1998 per l’artista imatger Xavier Jansana. La figura de la Laia representa una nena barcelonina del segle IV i simbolitza l’esperit valent i solidari de les dones barcelonines. Des de la seva presentació la figura és portada i ballada pels geganters més joves de l’Associacció Coordinadora de Colles de Gegants i Bestiari de Ciutat Vella de Barcelona. La Gegantona Laia presideix les festes des del vestíbul del Palau de la Virreina on resta exposada –mentre no participa a cap acte- tots els dies de la celebració. La Laia participa en els actes de: Col·locació del Penó, Pregó, Processó de les Laies i Seguici de Santa Eulàlia. En aquest darrer la Gegantona Laia desfila i balla acompanya per una cobla infantil de flabiols i violins. La Gegantona Laia té un ball protocol·lari, El Ball de la Laia composició de Marc Salicru, que balla el diumenge de la festa al final del Seguici a la plaça de Sant Jaume, a tres quarts d’una del migdia, interpretat per una cobla infantil de flabiols i violins. Les nenes i els nens i les noies i els nois portadors i balladors de la Gegantona Laia porten un vestuari escaient per a l’ocasió.

El Ball de Santa Eulàlia

El Ball de Santa Eulàlia és una creació del mestre Carles Mas per a ser ballada pels Gegants de Sant Roc de la Plaça Nova inspirada en una melodia popular del segle XVIII que formava part d’una representació de la vida de Santa Eulàlia. De la música del Ball de Santa Eulàlia hi ha diverses versions que sonen en diferents moments de la celebració de les festes. Per a gralles versió del grup La Pessigolla, per a cobla de sardanes versió del mestre Jordi León i per a cobla de ministrers versió del mestre Jordi Fábregas. Aquest ball és un dels moments més solemne de les Festes de Santa Eulàlia. Al llarg de la celebració de les Festes de Santa Eulàlia el ball, a càrrec dels gegants de la Plaça Nova, és ballat en diverses ocasions. Dins de la Processó de les Laies, el 12 de febrer a les vuit del vespre, davant de la imatge de Santa Eulàlia col·locada en la fornícula situada on es troben els carrers de Sant Sever i de la baixada de Santa Eulàlia el ball és ballat per les dues gegantes de la plaça Nova, Laieta i Laia (centenària i nova), la música és interpretada per un grup de grallers En finalitzar la Processó, a la plaça de Sant Jaume i davant el Penó de Santa Eulàlia es realitza de nou per les dues gegantes de la plaça Nova, Laieta i Laia (centenària i nova), la música és interpretada per la cobla que té la titularitat de Cobla Ciutat de Barcelona. Diumenge de la celebració i dins el Seguici de Santa Eulàlia, a les dotze del migdia, davant de la imatge de Santa Eulàlia col·locada en la fornícula situada on es troben els carrers de Sant Sever i de la baixada de Santa Eulàlia el ball és ballat pels gegants nous de la plaça Nova, Roc i Laia. En finalitzar el Seguici a la plaça de Sant Jaume, a tres quarts d’una del migdia, pels mateixos gegants nous de la Plaça Nova i a la part final del ball s’incorporen a la ballada la resta de gegants de Ciutat Vella. En ambdues ocasions la música del ball és interpreta per un grup de grallers. Encara hi ha una altra representació del Ball de Santa Eulàlia en aquest cas com a moderna representació d’acte sagramental a càrrec de l’Esbart Santa Eulàlia, el dissabte de la celebració i dins de la Mostra d’esbarts dansaires de Ciutat Vella.

La Ballada de Sardanes

El dia de Santa Eulàlia, 12 de febrer, a la plaça de Sant Jaume a dos quarts de set del vespre se celebra la tradicional Ballada de Sardanes a càrrec de la cobla que té la titularitat de Cobla Ciutat de Barcelona, que finalitza, tot coincidint amb l’arribada de la Processó de les Laies, amb la interpretació del Ball de Santa Eulàlia (versió per a cobla del mestre Jordi León). Les Festes de Santa Eulàlia també integren, tot potenciant-les amb infraestructura, les ballades i audicions de sardanes habituals d’entitats sardanistes que es realitzen en els espais de la festa: dissabte vespre al Pla de la Seu (Obra Sardanista Violetes del Bosc), diumenge migdia al Pla de la Seu (Unió de Colles Sardanistes) i diumenge vespre –només quan hi coincideix- a la plaça de Sant Jaume (Agrupació Cultural Folklòrica Barcelona).

Els Concerts

El Concert de la Cobla Ciutat de Barcelona, a càrrec de la cobla que té la titularitat de Cobla Ciutat de Barcelona, se celebra divendres de les festes a les vuit del vespre i en recinte tancat (a la Seu Catedral de Barcelona o a altre espai). El concert és especialitzat en cada edició de les festes.

El Concert de la Banda Municipal de Barcelona se celebra dissabte de les festes a les dotze del migdia a la plaça de Sant Jaume o a altre espai de la festa. El concert comprèn un repertori d’acord amb el motiu i l’edició de les festes.

La Processó de les Laies

La Processó de les Laies és un dels actes populars més antics de la celebració actual de la Festa Santa Eulàlia. L’acte va néixer el 1984 en les celebracions de la festa d’hivern de Ciutat Vella. Consisteix en la concentració, la desfilada i els balls de gegantes. Aquest dia totes les gegantes esdevenen i són anomenades Laia. L’acte se celebra la diada de Santa Eulàlia, 12 de febrer, a partir de les set del vespre a la plaça de Sant Josep Oriol. Mentre es concentren les gegantes participants, el públic és convidat a una xocolatada amb la que es distribueix una de les menges de la diada: les Aspes de Santa Eulàlia, dolç en forma d’aspa, de pasta de brioix ensucrat i amb cireres confitades. A dos quarts de vuit del vespre s’inicia pròpiament la Processó. La desfilada, encapçalada per les laies de la Plaça Nova i del Pi i, des del seu naixement, per la gegantona Laia, amb l’acompanyament musical de formacions de grallers, recorre el carrer del Pi, plaça Cucurulla, carrer Boters, plaça Nova, carrers del Bisbe, Sant Sever, baixada de Santa Eulàlia, Banys Nous, Ferran i plaça de Sant Jaume. Davant de la imatge de Santa Eulàlia col·locada en la fornícula situada on es troben els carrers de Sant Sever i de la baixada de Santa Eulàlia, a les vuit del vespre, i després de fer una ofrena floral, és realitzat el Ball de Santa Eulàlia per les dues gegantes de la plaça Nova, Laieta i Laia (centenària i nova), la música és interpretada per un grup de grallers. En arribar a la plaça de Sant Jaume tota la cercavila desfila sota el Penó de Santa Eulàlia que presideix la balconada principal de la Casa de la Ciutat, l’Ajuntament. Les gegantes se situen al centre de la plaça i com a cloenda de la Processó, a dos quarts de nou de la nit , el ball és realitzat de nou per les dues gegantes de la plaça Nova, Laieta i Laia (centenària i nova), la música és interpretada per la cobla que té la titularitat de Cobla Ciutat de Barcelona.

Els protocols i balls de l’Àliga de la Ciutat

Aquest acte correspon a la fusió de dues activitats de la festa d’hivern de la ciutat. Un d’arrelada tradició dins les Festes de Santa Eulàlia: La Passejada Cívica, consistent en un itinerari comentat per diferents indrets de tradició eulàlienca, amb explicacions sobre la història, costums, llegendes, anècdotes, singularitats dels diferents llocs i a càrrec d’un personatge de reconeguda solvència i/o popularitat. I d’altra part l’acte del Ball d’honor de l’Àliga de la Ciutat als guardonats dels Premis Ciutat de Barcelona. Tant una com l’altra fórmula de celebració finalitzava en un dels moments més solemnes i bells de les Festes de Santa Eulàlia el Ball de l’Àliga de la Ciutat en el presbiteri, i front l’altar, de la Basílica de Santa Maria del Mar. La celebració en la seva formulació actual consisteix en una desfilada cívica que se celebra el divendres de la festa (si la Diada de Santa Eulàlia s’escau en divendres aquest acte se celebra el dissabte següent), a les vuit del vespre, que s’inicia a la plaça de sant Jaume i desfila per diferents carrers fins a la plaça de Santa Maria del Mar. Hi participa l’Àliga de la Ciutat precedida per una rèplica del Penó de Santa Eulàlia i acompanyada musicalment per una formació tradicional de ministrers. L’Àliga és acompanyada i escortada pel Lleó de Barcelona i els Gegants de Santa Maria del Mar. Al finalitzar la desfilada, a la plaça de Santa Maria, el Lleó i els Gegants de Santa Maria del Mar dansen els seus respectius balls. Tot seguit la solemne comitiva fa entrada a la Basílica de Santa Maria del Mar on l’Àliga de la Ciutat balla cerimoniosament, en el presbiteri i front l’altar, el seu ball tradicional interpretat musicalment per una formació de ministrers.

Tanmateix el Ball d’honor de l’Àliga de la Ciutat és realitzat en l’acte de lliurament dels Premis Ciutat de Barcelona, en el Saló de Cent oi altre espai de la cerimònia, com a reconeixement als guardonats de cada edició.

El Seguici de Santa Eulàlia

El Seguici de Santa Eulàlia forma part de l’acte més antic de la festa d’hivern de la ciutat. El Seguici esdevé en la part més solemne i singular d’un acte que neix dins de la celebració de la Festa d’hivern de Ciutat Vella i d’iniciativa popular: la Trobada de Gegants. L’any 1983 el dissabte 12 de febrer, Diada de Santa Eulàlia, les colles dels gegants del Pi i de la Plaça Nova decideixen de trobar-se i fer una cercavila. Amb aquesta petita celebració van néixer les Festes de Santa Eulàlia contemporànies. La Trobada de Gegants pren cos com un dels actes centrals de la festa a Ciutat Vella que, en esdevenir festa de ciutat, dona pas a la celebració del Seguici de Santa Eulàlia. El Seguici de Santa Eulàlia, en el marc de la Trobada de Gegants, es celebra el diumenge de la festa a partir de les deu del matí a la plaça Reial amb la concentració de tots els participants. La desfilada s’inicia a les onze del matí i recorre els carrers de: La Rambla, Portaferrissa, plaça de la Cucurulla, Boters, plaça Nova, Bisbe, Sant Sever, baixada de Santa Eulàlia, Banys Nous, Ferran i plaça de Sant Jaume. Segons el Protocol del Seguici Popular de Barcelona (Annex III) el Seguici de Santa Eulàlia s’ordena de la manera següent: Gegantona Laia amb la rèplica del Penó de Santa Eulàlia i acompanyada per una cobla infantil de flabiols i violins, a continuació el Bestiari Històric de la Ciutat: els Cavallets Cotoners de Barcelona, l’Àliga de la Ciutat, el Lleó de Barcelona, la Mulassa de Barcelona, el Bou de Barcelona, el Drac de la Ciutat Vella de Barcelona, la Víbria de Barcelona i la Tarasca de Barcelona. A continuació el bestiari festiu i els balls populars de Ciutat Vella que vulguin participar-hi. Tot seguit desfila la Trobada de Gegants a Ciutat Vella encapçalada pels gegants (i gegantons i nans i capgrossos) de la Ciutat, Pi, Plaça Nova, Santa Maria del Mar, la resta de gegants de Ciutat Vella per ordre d’antiguitat, la resta de gegants de la ciutat que vulguin participar-hi i la resta de gegants i grups convidats de fora de ciutat. D’acord amb el Protocol del Seguici Popular de Barcelona (Annex III) els grups musicals que participin com a acompanyament musical dels diferents elements components del Seguici Popular de Barcelona seran els suficients i de qualitat reconeguda i de les característiques de les cobles de ministrers, cobles de sardanes, cobles de tres quartans, mitges cobles i formacions de grallers, dolçainers, cornamusaires, flabiolaires i percussió. En passar el Seguici de Santa Eulàlia front la imatge de Santa Eulàlia col·locada en la fornícula situada on es troben els carrers de Sant Sever i de la baixada de Santa Eulàlia, després d’una ofrena floral, els gegants nous de la Plaça Nova, Roc i Laia, ballen el Ball de Santa Eulàlia interpretat musicalment per un grup de grallers. En arribar a la plaça de Sant Jaume els diferents elements participants del Seguici de Santa Eulàlia es situen plantats davant la façana de l’Ajuntament, la Casa de la Ciutat. Al centre la Gegantona Laia, els Gegants i l’Àliga de la Ciutat. A la dreta el Bestiari Històric de Barcelona i la resta de bestiari festiu i balls populars. I a l’esquerra els gegants del Seguici, els gegants de Ciutat Vella i la resta dels gegants que aniran ocupant tota la plaça. Al centre de la plaça es fa un gran espai en forma de rotllana per a executar els balls protocol·laris que tancaran el Seguici de Santa Eulàlia. L’ordre dels balls és el següent: Ball de la Gegantona Laia, Ball de l’Àliga de la Ciutat, Ball dels Gegants de la Ciutat i Ball de Santa Eulàlia a càrrec dels Gegants nous de la Plaça Nova, a la part final del ball s’incorporen a la ballada la resta de gegants de Ciutat Vella. Les diferents melodies són interpretades per les formacions musicals que han acompanyat cada element al llarg del Seguici. Els balls es realitzen presidits des de la balconada principal de l’Ajuntament, la Casa de la Ciutat, per les autoritats municipals electes.

La Diada Castellera

La Diada castellera de les Festes de Santa Eulàlia es celebra el diumenge de la festa a la plaça de Sant Jaume, finalitzats els balls del Seguici, a la una del migdia i presidida des de la balconada principal de la Casa de la Ciutat, l’Ajuntament, per les autoritats municipals electes. La participació és oberta a la totalitat de les colles castelleres de la ciutat de Barcelona i per acord de la Coordinadora de Colles Castelleres de la Ciutat de Barcelona. L’acte pròpiament comença quan les colles participants es troben a la plaça Nova a dos quarts d’una del migdia i inicien una cercavila pel carrer del Bisbe. En arribar front la porta de la Seu Catedral coneguda com de Santa Eulàlia les diferents colles fan uns pilars d’honor. Tot seguit continua la cercavila fins a la plaça de Sant Jaume on les colles hi fan entrada amb pilars carregats caminant per l’ordre de col·locació a la plaça que la Coordinadora de Colles Castelleres de la Ciutat de Barcelona té acordada. El Protocol particular de les Diades Castelleres de les festes de la ciutat de Barcelona (Annex IV), pel que fa a les Festes de Santa Eulàlia, assenyala que en el cas que a la Diada hi participin fins a tres colles, es faran les tres rondes tradicionals, amb dret a repetició, i pilars de comiat. En el cas que hi participin més de tres colles, es farà una primera ronda simultània de totes les colles i dues rondes sense dret a repetició, per l’ordre establert a plaça per l’acord de la Coordinadora de Colles Castelleres de la Ciutat de Barcelona. En finalitzar les tres rondes les colles participants tenen el dret a una ronda de repetició. Clou la Diada amb els pilars de comiat de totes les colles participants.

Els Correfocs

Les Festes de Santa Eulàlia gaudeixen de dos correfocs que per la continuïtat temporal de la seva realització esdevenen un sol acte. El més antic és el que neix en la festa d’hivern de Ciutat Vella el 1987 i on hi participen colles de diables i bestiari de foc dels barris de Ciutat Vella. L’altra que neix quan part de les Festes de Santa Eulàlia van evolucionar vers una festa de nens i nenes per a nenes i nens, hi participen les colles infantils de diables i de bestiari de foc. Els correfocs de Santa Eulàlia se celebren el diumenge de la festa al llarg de la tarda i del vespre. Comença a les cinc de la tarda, a La Rambla i fins a la plaça de Sant Jaume, amb una tabalada, desfilada dels grups de percussió de totes les colles de diables i bèsties de foc participants al correfoc. A les sis de la tarda, sortint per la porta de l’Ajuntament i fent un lluïment cada colla, comença el Correfoc Infantil de Santa Eulàlia –conegut com “el Correfoc dels petits”- que recorre diversos carrers del barri Gòtic fins el Pla de la Seu. Hi participen, voluntàriament, totes les colles infantils de diables i de bestiari de foc de Barcelona. Clou el Correfoc infantil l’encesa pirotècnica conjunta de totes les colles participants pels vols de dos quarts de vuit del vespre. El final del Correfoc Infantil dóna pas a l’inici a la plaça Nova del Correfoc de Santa Eulàlia. Hi participen colles de diables i bestiari de foc dels barris de Ciutat Vella i algun grup convidat. Recorre diversos carrers del barri Gòtic fins el Pla de la Seu i l’avinguda de la Catedral on finalitza amb els lluïments pirotècnics de tots els grups de diables i bèsties de foc. El final del Correfoc, pels vols d’un quart de nou de la nit, acostuma a ser la cloenda de les Festes de Santa Eulàlia.

Altres Propostes Festives de les Festes de Santa Eulàlia

L’estreta col·laboració que l’organització de la festa ha establert amb diferents sectors culturals i artístics de la ciutat ha donat fruit a la creació i realització d’activitats festives i culturals que, si bé no són subjecte de cap protocol d’actuació i no comporten una litúrgia festiva determinada, són mereixedors d’una atenció especial que garanteixi la seva vitalitat i que generi noves fites creatives i de participació

  • Mostra de Bestiari Festiu de Catalunya
  • Concert coral de la FCEC
  • Exposició i Trobada de gegantons infantils i d’escola
  • Mostra de Balls de gegantons infantils
  • Mostra d’esbarts dansaires infantils
  • Actuacions de corals infantils
  • Actuacions infantils d’escoles de dansa
  • Actuacions infantils d’escoles de música
 
  • Amb el Suport de
  • Departament de Cultura.Generalitat de Catalunya
  • Ajuntament de Barcelona.

llicència Creative Commons
Els continguts d'aquest web estan subjectes a una llicència Creative Commons si no s'hi indica el contrari

PageRank