Protocol Festiu de la Ciutat de Barcelona

I Festes i celebracions en protocol

Cicle festiu nadalenc: Nadal a Barcelona

Les festes i diades que es celebren al voltant del Nadal, les de major participació sobretot en l’àmbit familiar, tenen el seu origen en el naixement de Crist que la església catòlica fa coincidir amb el solstici d’hivern. L’allargament del dia i l’escurçament de la nit és el triomf del sol sobre la tenebra, és l’anunci del despertar de la natura que només és adormida pel fred, que la terra es prepara per a donar els seus fruit. És per això que des de la festivitat de Sant Nicolau fins la Diada de Reis l’ofrena, l’obsequi i el regal són una constant dels rituals de cada celebració: el tió, la carassa, les estrenes (l’aguinaldo), els Reis, tots ens porten regals i obsequis. A l’entorn familiar, i també en l’àmbit ciutadà, els principals protagonistes són les nenes i els nens barcelonins. Moltes de les celebracions de les diades assenyalades del cicle de Nadal són restringides, per tradició i costum, a l’àmbit de la família i de les amistats, a centres associatius i culturals: Santa Llúcia, la Nit de Nadal, Nadal, Sant Esteve, els Sants Innocents (les llufes), Sant Silvestre o Nit de Cap d’any, el Cap d’any, la Nit de Reis i la Diada de Reis. Tanmateix l’oferta cultural i festiva d’aquestes diades pels carrers, barris, espais urbans i seus d’entitats de la ciutat tenen un gran abast i són d’arrelada tradició: les fires tradicionals –de Santa Llúcia, de Sant Tomàs, de Sant Eloi, de Reis-, els pessebres i el pessebrisme, l’enllumenat artístic i guarniments de carrers, les desfilades d’elements singulars: la Carassa, l’Home dels Nassos, les representacions de Pastorets, les cantades de Nadales, les festes del Caga Tió, les recollides de cartes per als Reis a càrrec de patges i de carters reials i les Cavalcades de Reis, entre altres, són presents a la majoria dels barris i, en algun cas, en convocatòries que abasten tota la ciutat. Amb l’excepció de l’encesa oficial de l’enllumenat nadalenc de carrers i de la inauguració del pessebre de la plaça de sant Jaume que succeeixen a finals del mes de novembre, actualment a la ciutat de Barcelona les festes de Nadal i tot el seu cicle festiu abraça des de les diades de la Constitució, el 6 de desembre –també diada de sant Nicolau, festa d’arrelada tradició a tota Europa- i de la Immaculada Concepció La Puríssima, 8 de desembre, fins la Diada de Reis, el 6 de gener, un mes farcit de tota mena d’activitats que donen a la ciutat un clima especial, càlid i entranyable, i que cal reflectir, tot potenciant les diverses manifestacions festives barcelonines tant d’abast de ciutat i com locals de barris i districtes i de les iniciatives privades mitjançant una difusió coordinada i exhaustiva

L’enllumenat de carrers i el Pessebre de la plaça de Sant Jaume

El darrer cap de setmana de novembre la ciutat ja presenta un ambient nadalenc amb l’encesa de l’enllumenat artístic amb motius nadalencs d’alguns carrers, places i espais urbans i d’algun edifici oficial. Tanmateix també s’inaugura el tradicional pessebre municipal a la plaça de sant Jaume, on es fa una cantada de nadales a càrrec de la Federació Catalana d’Entitats Corals.

Les Fires de Nadal

Durant el cicle nadalenc es celebren diverses fires al voltant de les tradicions d’aquestes diades: Fira de Santa Llúcia, de figures i complements de pessebre, verd i regals d’artesania les més conegudes les de la Catedral i plaça Nova i la de la Sagrada Família, però també se’n fan a d’altres barris: Poble Sec, Sants, Nou Barris, Gràcia, Sant Andreu, Sarrià, etc. Es celebren des del darrer cap de setmana de novembre i fins el dia 23 de desembre. A la Fira de Santa Llúcia de la Catedral el dia 12 de desembre es celebra la Diada de les Tradicions i els Costums Nadalencs, amb danses, cant de nadales, representacions nadalenques, el Tió i la Carassa. Fira de Sant Tomàs o de Reis, de joguines i regals d’artesania, a la Gran Via de les Corts Catalanes entre els carrers de Muntaner i d’Entença des del dia 21 de desembre i fins la Nit de Reis el 5 de gener.

Personatges barcelonins singulars

Les Festes nadalenques estan farcides de personatges fantàstics i llegendaris que, en determinades diades els podem trobar per algun indret de la ciutat: patges i carters reials, tions, entre altres, fruit de diferents iniciatives institucionals o privades. Tanmateix hi ha dues figures singulars barcelonines que són úniques i que tenen una tradició real o oral a la ciutat: la Carassa de Nadal i l’Home dels nassos.

La Carassa de Nadal

Uns dels elements que exterioritzaven la joia de les festes nadalenques i que lligaven la celebració religiosa amb la bulliciosa gresca col·lectiva eren les carasses. Les carasses, tradició barcelonina, són una mostra més d’elements festius nadalencs que, com el tió, representen la natura adormida però farcida de fruits i, alhora, l’ofrena i el regal en forma de dolç per a nenes i nens Les carasses, antigament, eren caps de sarraí, de cartró o de fusta, amb llargues barbes i cabells de pèl natural, que solien tenir moviment de boca i ulls. Aquests caps, s’instal·laven sota els orgues barrocs d’algunes esglésies catalanes i, pels volts de Nadal, llançaven llaminadures a la quitxalla mentre feia esgarips esfereïdors. A Barcelona tres esglésies tenien orgue amb carassa: Santa Maria del Mar, Sants Just i Pastor i la Catedral La tradició de la carassa ens diu que només funcionava un dia a l’any, sempre dins el cicle nadalenc. Aquesta tradició s’ha recuperat a Barcelona amb la nova Carassa de Barcelona, obra construïda el 1988 per l’imatger Manuel Caserres, que llença de nou caramels a la quitxalla. La Carassa de Barcelona, més que la reproducció de l’antiga de la Catedral -tot i que en reprodueix la fesomia-, és una recreació d’aquella. El nou marc d’actuació de la Carassa de Barcelona li ha donat la mobilitat i un espai festiu propi i actualitzat: el carrer. Les actuacions de la Carassa de Nadal són els dissabtes i els diumenges durant la Fira de Santa Llúcia, excepte els del cap de setmana més proper a la Festivitat de la Puríssima, a les dotze del migdia acompanyada de la música d’una formació de grallers i fent un recorregut per la Fira de Santa Llúcia i alguns carrers cèntrics de la ciutat tot escupint caramels a nenes i nens. La Carassa també surt el 12 de desembre, pel matí i per la tarda, amb motiu de la Diada de les Tradicions i Costums Nadalencs.

L’Home dels nassos

Aquest entranyable personatge, que és més un nom o una frase que una figura, ens trasllada als nostres records d’infantesa; records del que és i del que no és, del que és sense ser-ho o del que no és sent-t’ho; per que, l’home dels nassos, el veiem tot mirant-nos a qualsevol mirall. L’home dels nassos, tradició oral autènticament barcelonina, ha sobreviscut al llarg dels anys en l’imaginari popular com a constant evocació del darrer dia de l’any. La màgia de sortir al carrer cada 31 de desembre i cercar aquell home que llueix tants nassos com dies té l’any, és una juguesca que els pares proposen als seus fills. D’aquesta manera, la quitxalla -i algun que altre badocemprenen una atribolada recerca entre els ciutadans vianants, tot convençuts d’ensopegar amb un home que, carregat de mocadors, llueixi tres-cents seixanta cinc nassos. En arribar el vespre, amb la desil·lusió de no haver trobat semblant fenomen i convençuts d’haver estat l’objecte d’una enganyifa tot just tres dies després d’haver38 nos penjat la llufa, els pares confessen als seus fills que si volen trobar l’home dels nassos només cal que vagin a la cambra de bany i es mirin al mirall, perquè ells són els homes dels nassos. I és que el dia 31 de desembre a l’any només li resta un dia; un dia de balanç i una nit de celebració per entrar al ninou plens d’il·lusions, de projectes i d’esperances. L’ home dels nassos no és més que això la joia d’un temps passat, d’un any que s’acaba, i la il·lusió d’un temps per venir, d’un any que comença. La tradició d’aquest personatge que amb l’ostentació dels seus atributs olfactius ens recorda el que resta de l’any per anunciar-nos el que arriba, ja té el seu referent històric en el déu romà Janus, amb dues cares, una amb aspecte de vell pel temps que s’acaba i una altra de criatura per l’any que comença, i que ho fa amb el mes que rep el seu nom: gener. El segle XXI Barcelona estrena un nou personatge d’imatgeria festiva el capgròs de l’Home dels nassos, construït per l’artesà imatger Amadeu Ferrer. La figura de l’Home dels Nassos reprodueix el personatge de l’imaginari popular, un vell amb un gran nas i vestit amb tota mena de referències al pas del temps que porta a les mans la cara d’un nadó i la clau de l’any nou. El personatge apareix cada any el dia 31 de desembre, de bon matí en un indret diferent i emblemàtic de la ciutat. Acompanyat del seu nodrit seguici i de diverses formacions musicals recorre diferents carrers, normalment aprofita l’ocasió per a inaugurar alguna reforma o rehabilitació urbana, fins arribar a la plaça de sant Jaume on entrega la clau del nou any a les autoritats municipals electes.

Nit de Cap d’any

Una de les dues nits -amb la Nit de Sant Joan- més significatives, populars i tradicionals del calendari festiu català és la Nit de Cap d’any. A Barcelona no hi ha una proposta definida com a oferta festiva d’abast ciutadà.

La Cavalcada de Reis

La tradició dels Reis, dels Reis Mags d’orient, és una altra de les festivitats que ens remeten a la celebració ancestral dels nostres avantpassats del solstici d’hivern, a la veneració del sol i de la terra per a que els sigui generosos. Una tradició més on l’ofrena i l’obsequi és l’element principal. El Nou Testament cristià parla d’uns mags vinguts d’orient que, tot seguint un estel, viatgen per a adorar el fill de Déu nat i fet home. L’evangelista sant Mateu que és qui en parla, no xifra ni la quantitat ni la procedència dels mags arribats a Betlem. En el segle IV, quan es fixa el dia 25 de desembre com a data del naixement de Jesús, també s’estableix el dia 6 de gener per a la commemoració de l’Epifania tot relacionant-la amb l’adoració dels Reis Mags. Els mags esdevenen reis pel desig de l’església. És al segle VII quan els Reis d’orient comencen a ser tres: Melcior Gaspar i Baltasar i amb procedència definida, els tres continents coneguts: Europa, Àsia i Àfrica, aquesta fixació s’atribueix al monjo Beda el Venerable tot donant sentit a l’adoració de la humanitat a Jesús. La celebració de la diada de Reis té en l’obsequi el principal component i en les nenes i els nens els primers protagonistes. La tradició dels Tres Reis és de les més arrelades a la ciutat. La nit anterior a la diada, la nit del dia 5 al 6 de gener, els Reis Mags arriben a cada casa i deixen regals per a tota la família. La màgia i la il·lusió d’aquesta celebració íntimament familiar té el seu component col·lectiu i urbà amb la rebuda que la ciutat fa als Tres Reis arribats d’orient i en la magnífica desfilada que aquest fan pels carrers de la ciutat. Aquest acte ha esdevingut la celebració amb més participació ciutadana de totes les convocatòries festives de la ciutat. La representació dels personatges dels Tres Reis, a Barcelona, ja la trobem el segle XIV quan, acompanyats d’un ric seguici de patges, desfilen en la Processó del Corpus Christi integrant diversos entremesos al llarg de més de tres segles. Hi ha referències que a la darreria del segle XVIII la ciutat de Barcelona ja celebra una Cavalcada de Reis que, amb intermitència, es prolongarà fins els primers anys del segle XIX. De tota manera la primera Cavalcada de Reis clarament documenta a tot l’estat espanyol es celebra a Barcelona el 1855. Aquesta cavalcada era integrada pels Tres Reis a lloms de bèsties vives, un ric seguici de patges amb torxes i escales que s’enlairaven als balcons i repartint llaminadures a la canalla. No es reprendrà el costum fins el 1879 quan la Cavalcada s’organitza per iniciativa privada i com a recurs comercial. Fins a la fi del segle XIX la Cavalcada s’organitza molt esporàdicament. A partir del 1898, també amb dalt i baixos, l’organització de les diverses Cavalcades de Reis barcelonines són iniciativa de societats benèfiques que tenen l’objectiu de fer arribar la nit màgica als nens i nenes més desvalguts de la ciutat i, a Barcelona, cada Nit de Reis se’n celebraran moltes de Cavalcades i a molts barris. Aquestes desfilades del Mags d’orient arribaran fins la l’esclat de la guerra el 1936. La tradició de la Cavalcada de Reis es reprèn l’any 1942 per iniciativa i sota la responsabilitat de l’Ajuntament de Barcelona, des d’aleshores ja no s’interromprà la seva celebració. Els primers anys d’organització municipal defineixen les característiques, elements i personatges que configuraran els trets distintius i singulars de la Cavalcada de Reis barcelonina. Des dels primers dissenys de carrosses a càrrec d’en Joaquim Bartolí, a qui segui tota una nissaga de dissenyadors, fins tota mena de comparses integrades per tot tipus de col·lectius ciutadans: patges, carters, teiers, etc han conformat un model que, amb moltíssimes possibilitats de creació artística i innovació, manté un eix vertebrador coherent amb la història narrada i les il·lusions i creences no desvetllades de les nenes i nens barcelonins. Des de la primera edició, a part dels tres reis: Melcior, Gaspar i Baltasar, amb tot el seu seguici de patges i carters reials, es perfilen uns personatges que defineixen la singularitat barcelonina: l’Estel, en algunes ocasions la dama de l’Estel, i el patge Gregori. Aquest personatges també marquen el nombre mínim de carrosses que participen a la desfilada: cinc. La creativitat i les circumstàncies econòmiques fan néixer nous personatges i les seves carrosses que tenen aparicions intermitents: el Carter reial, els patges caramel·lers i les carboneres. A partir dels anys seixanta del segle passat s’imposa el costum que els Reis arribin a Barcelona per Mar. Les darreres edicions ho fan a bord del pailebot Santa Eulàlia. Es costum que els Reis siguin rebuts a peu de vaixell per la màxima autoritat electe de la ciutat: l’alcalde de Barcelona, qui fa entrega als Reis del pa i la sal i de la clau de la ciutat. Algunes edicions ha estat costum que els reis siguin rebuts pels elements festius protocol·laris: l’Àliga de la Ciutat, els Gegants de la Ciutat i la Banda Municipal. L’arribada dels Reis per mar es produeix cada dia 5 de gener pels vols de quarts de sis o les sis de la tarda. La Cavalcada s’inicia entre dos quarts de set i les set del vespre en un espai urbà emblemàtic de la ciutat (darreres edicions el Parc de la Ciutadella) i recorre diversos carrers amplis i cèntrics tot fent un recorregut d’uns quatre a sis quilometres (en les darreres edicions fins a Montjuïc). És convenient i costum que la Cavalcada no finalitzi mes tard de les nou de la nit. A la Cavalcada de Reis de Barcelona hi participen, a part dels tres reis i dels personatges del patge Gregori, l’Estel i els seus seguicis, els llancers i la banda de música de la secció muntada de la Guàrdia Urbana, companyies artístiques, grups de músics, dansaires, patges, carters i altres comparses integrades per voluntaris fruit d’una crida ciutadana i d’entitats. La Cavalcada de Reis de Barcelona ha generat la composició de diverses músiques i la creació de nombroses coreografies. A Barcelona, a més de la Cavalcada general de la ciutat organitzada per l’Ajuntament, el dia 5 de gener se celebren moltes altres per iniciativa de diferents entitats i associacions.

 
  • Amb el Suport de
  • Departament de Cultura.Generalitat de Catalunya
  • Ajuntament de Barcelona.

llicència Creative Commons
Els continguts d'aquest web estan subjectes a una llicència Creative Commons si no s'hi indica el contrari

PageRank