Protocol Festiu de la Ciutat de Barcelona

I Festes i celebracions en protocol

La Festivitat del Corpus Christi

La Festivitat del Corpus Christi es celebra onze dies després de la celebració de la Pentecosta o, el que és el mateix, el dijous següent de la capvuitada de la festa de la Pasqua Granada. Aquesta celebració mòbil en el calendari solar, que es regula com les pasqües pel calendari lunar, situa la festa del Corpus en les darreres setmanes de la primavera. Des de que la Diada del Corpus va deixar de ser festa laboral la seva celebració trasllada alguna de les manifestacions festives de dijous al diumenge següent. Des de la seva instauració, el 1264, com la festa d’exaltació del cos de Crist i sobre tot des del 1316 amb la generalització per tota Europa de la realització de la seva processó, la celebració de la festivitat del Corpus Christi al llarg dels darrers sis segles ha estat un esdeveniment religiós, social, cultural i festiu de gran transcendència. La seva condició de festa instaurada fa d’aquesta festa inventada una celebració moderna sense precedents històrics i essencialment urbana. A la ciutat de Barcelona la celebració del Corpus, i sobretot de la seva Processó des de la seva instauració el 1320, ha estat i és la manifestació festiva, cívica i religiosa més lluïda de la ciutat i model, pel que fa als continguts, formes i funcions, d’altres celebracions d’arreu del país. La seva posada en escena solemne, lúdica i didàctica alhora, mitjançant un seguit de manifestacions teatrals de caràcter itinerant, amb elements escenogràfics que van bastint cada vegada amb més riquesa els entremesos, és l’origen de gran quantitat de manifestacions folklòriques del país: gegants, capgrossos, bestiari, balls de diables i tot un seguit de danses i músiques que conformen gran part del patrimoni oral i immaterial de la ciutat i de tot el país.

Com a festa urbana el Corpus al llarg de la seva història va integrant tot el teixit social de la ciutat atorgant-li responsabilitats en la seva celebració. D’aquesta manera la Festa del Corpus ha estat durant segles l’autèntica festa major de la ciutat.

Desapareguda la Processó a la fi dels anys setanta del segle passat, l’any 1992, diverses entitats de cultura popular i tradicional i l’Ajuntament de Barcelona van decidir recuperar per a tota la ciutadania una de les festes més antigues i lluïdes que al llarg de la història s’han celebrat a la ciutat: el Corpus. I ho ha van fer amb dos dels seus aspectes més populars i participatius i, alhora, fruit de l’herència col·lectiva dels barcelonins: potenciant l’ou com balla i restituint la Processó Festiva de Corpus.

L’ou com balla

L’ou com balla és una de les tradicions més singulars de Barcelona que, almenys, des de 1637 ha distingit la ciutat per la diada de Corpus, És un costum consistent a fer ballar un ou, prèviament buidat, dalt del raig d’aigua de brolladors i fonts ornamentals de claustres, patis i jardins singulars de diverses institucions, però també de cases privades. Les fonts i els brolladors són guarnits amb ornaments florals que distingeixen tot l’espai. El doll on balla l’ou és embolcallat per una cistella que recull l’ou si cau i el torna a adreçar al raig d’aigua. És costum i tradició que aquesta cistella sigui guarnida amb cireres. Mai no s’ha interromput aquesta tradició autènticament barcelonina molt arrelada a l’imaginari dels ciutadans. L’ou com balla del claustre de la Seu Catedral i el del pati de la Casa de l’Ardiaca, seu de l’Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona, són els més tradicionals i populars. El costum però s’ha estès a d’altres fonts d’edificis públics, religiosos i privats: la Reial Acadèmia de les Bones Lletres, el Palau del Lloctinent –Arxiu de la Corona d’Aragó-, el Verger del Museu Frederic Marès, l’Ateneu Barcelonès, l’Església de Santa Anna, l’Església de la Puríssima Concepció o el Col·legi de les Escolàpies del carrer Roger de Llúria. Aquest joc d’aigua, d’origen discutit, es creu que va néixer com un divertiment importat amb el que els nobles i burgesos de la ciutat s’entretenien tot esperant el pas de la processó. També és interpretat com l’exaltació de la primavera en la seva plenitud, l’esclat de la fecunditat amb el raig d’aigua, la vida que reneix amb l’ou. També té la seva interpretació d’acord amb la celebració religiosa de la diada: l’ou representa l’exaltació de l’eucaristia pel damunt del calze, és a dir, de la cistella que recull i embolcalla el doll d’aigua ricament guarnida de flors i cireres. L’ou com balla és pot visitar el mateix dijous de Corpus Christi i, en la majoria dels espais, fins el diumenge següent.

La Ballada de Sardanes

El dijous Festivitat del Corpus Christi, a la plaça de Sant Jaume a les set del vespre es celebra la tradicional Ballada de Sardanes de Corpus a càrrec de la cobla que té la titularitat de Cobla Ciutat de Barcelona.

La Processó Festiva de Corpus

La Processó, celebrada a Barcelona des de 1320, és un patrimoni cultural immaterial de la ciutat i dels seus ciutadans. La processó del Corpus barceloní, durant segles ha estat la veritable festa major de la ciutat. En la seva vessant civil i popular ha estat l’origen de molts balls i elements d’imatgeria festiva: els gegants, els capgrossos, el bestiari i d’altres danses i entremesos que són fruit de la imaginació popular exposada en el gran aparador que històricament ha estat i és la processó de Corpus. La Processó Festiva actual és formada pel Seguici Popular de Barcelona ampliat segons el seu Protocol particular (Annex III). Des del 1992, l’Ajuntament de Barcelona ha organitzat aquest seguici brillant i festiu, integrat pels Gegants de la Ciutat, del Pi, de Sant Roc de la Plaça Nova, nous de la Casa de Caritat i de Santa Maria del Mar, els capgrossos macers de la ciutat i el nan Cu-cut de la Plaça Nova, l’Àliga de la Ciutat, els Cavallets Cotoners, el Lleó, la Mulassa, el Bou, la Víbria, el Drac, la Tarasca i el Dofí, els balls de bastons, el ball de cercolets, els Falcons i els Castellers de Barcelona, la Banda Municipal de Barcelona i diversos grups de música tradicional i popular. Des d’aleshores aquest Seguici Popular precedeix la processó de Corpus Christi de la Seu Catedral amb la singular Custòdia en el tron del rei Martí sota tàlem.

La Processó Festiva popular i civil es celebra diumenge següent del dijous de Corpus a les set del vespre sortint de la plaça de Sant Jaume. L’ordenament de la Processó de Corpus d’acord el Protocol del Seguici Popular de Barcelona (Annex III), per les seves característiques especials, es constitueix en quatre blocs. El primer integrat pels Cavallets Cotoners de Barcelona, l'Àliga de la Ciutat, el Lleó de Barcelona i els Gegants de la Ciutat amb els capgrossos macers. El segon és format pel Ball de Cercolets, la Mulassa de Barcelona, el Bou de Barcelona i els Gegants del Pi. El tercer és constituït pel Ball de Bastons, la Víbria de Barcelona, el Drac de la Ciutat Vella de Barcelona i els Gegants de Sant Roc de la Plaça Nova amb el Nan Cu-cut i el Penó de Santa Eulàlia. En el quart intervenen La Tarasca de Barcelona, els Gegants Nous de la Casa de Caritat o del Corpus, el Dofí del Casc Antic, els Gegants de Santa Maria del Mar, els Falcons de Barcelona i les Trampes de la Ciutat (timbales de la banda de música de la secció muntada de la guàrdia urbana). La Processó Festiva és encapçala per la banda de música i llancers de la secció muntada de la guàrdia urbana. També hi participa la Banda de Municipal de Barcelona i en acabar la Processó, voluntàriament, poden intervenir els Castellers de Barcelona. D’acord amb el Protocol del Seguici Popular de Barcelona (Annex III) els grups musicals que participin com a acompanyament musical dels diferents elements components del Seguici Popular de Barcelona seran els suficients i de qualitat reconeguda i de les característiques de les cobles de ministrers, cobles de sardanes, cobles de tres quartans, mitges cobles i formacions de grallers, dolçainers, cornamusaires, flabiolaires i percussió. Totes les figures d’imatgeria festiva del Seguici Popular de Barcelona per la Processó de Corpus són bastides amb guarniments florals. El diumenge de Corpus tots els participants de la Processó de Corpus són concentrats a l’interior de la Casa de Ciutat excepte els Gegants Nous de la Casa de Caritat o del Corpus que resten exposats davant de la façana de l’Ajuntament. A les set del vespre aquests gegants ballen al mig de la plaça de Sant Jaume el seu ball tradicional que dóna pas a l’inici de la Processó Festiva de Corpus. La Processó recorre la plaça de Sant Jaume, el carrer del Bisbe, la plaça Nova i els carrers dels Arcs i del Portal de l’Àngel; des d’aquest lloc segueix el mateix recorregut que la Processó de la Seu Catedral que precedeix i finalitza a l’avinguda de la Catedral. La Processó Festiva es celebrarà en qualsevol cas i al marge que la Processó de la Seu no se celebri o que es circumscrigui al recinte religiós. En aquest cas el Protocol del Seguici Popular de Barcelona (Annex III) preveu d’establir un recorregut d’acord amb la seva història i la seva tradició.

Els Gegants del Corpus de Barcelona

El 1919 la Diputació de Barcelona va voler fer una nova parella de gegants per a la Casa de Caritat donat l’estat tronat en que es trobava la vella parella. L’encàrrec fou fet a l’escenògraf Emili Ferrer i Espel, que va respectar l’estètica i figuració de la parella vella en la nova. Els Gegants nous de la Casa de Caritat des d’aleshores han esdevingut els Gegants del Corpus de Barcelona participant en diverses processons de barris i a la mateixa de la Seu Catedral. El 1987 la Diputació de Barcelona cedeix aquests gegants a l’Ajuntament de Barcelona Districte de Ciutat Vella. És responsable del seu portatge i dels seus balls l’Associació Coordinadora de Colles de Gegants i Bestiari de Ciutat Vella de Barcelona. Des del 1992 el Gegants del Corpus de Barcelona participen a la Processó Festiva de Corpus integrats per aquesta diada al Seguici Popular de Barcelona. Tenen un ball, el Ball dels Gegants del Corpus de Barcelona, amb música d’Enric Montsant i amb coreografia de Montserrat Garrich que ballen el diumenge després del dijous festivitat de Corpus Christi a les set del vespre a la plaça de sant Jaume i com inici de la Processó Festiva de Corpus.

Altres Propostes Festives de la Festivitat del Corpus Christi

L’estreta col·laboració que l’organització de la festa ha establert amb diferents sectors culturals i amb d’altres institucions de la ciutat ha donat fruit a la creació i la realització d’activitats festives i culturals que, si bé no són subjecte de cap protocol d’actuació i no comporten una litúrgia festiva determinada, són mereixedors d’una atenció especial que garanteixi la seva vitalitat i que generi noves fites creatives i de participació:

Itinerari de Portes Obertes

El dijous Festivitat de Corpus es realitza un itinerari senyalitzat de portes obertes per espais i edificis singulars, en alguns dels quals s’hi pot veure l’ou com balla: la Casa de la Ciutat, el Palau Centelles, el Palau de Capitania, el Museu d’Història de Barcelona la Seu Catedral, la Casa de l’Ardiaca, seu de l’Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona, la Reial Acadèmia de les Bones Lletres, el Palau del Lloctinent –Arxiu de la Corona d’Aragó-, el Verger del Museu Frederic Marès, l’Ateneu Barcelonès, l’Església de Santa Anna, l’Església de la Puríssima Concepció, la Biblioteca de Catalunya – Antic Hospital de la Santa Creu. La relació d’edificis pot variar segons l’edició de la Festa de Corpus.

Exposició del Seguici Popular

El dijous Festivitat del Corpus Christi, dins de la jornada de portes obertes, al vestíbul, escales i galeria gòtica de la Casa de la Ciutat, l’Ajuntament, són exposats els diferents elements d’imatgeria festiva del Seguici Popular de Barcelona que el diumenge següent participen a la Processó Festiva de Corpus. Les figures exposades són: els Gegants de la Ciutat, els Gegants del Pi, els Gegants de Santa Maria del Mar, l’Àliga de la Ciutat, els Cavallets Cotoners, el Lleó, la Mulassa, el Bou, la Víbria, el Drac i la Tarasca.

 
  • Amb el Suport de
  • Departament de Cultura.Generalitat de Catalunya
  • Ajuntament de Barcelona.

llicència Creative Commons
Els continguts d'aquest web estan subjectes a una llicència Creative Commons si no s'hi indica el contrari

PageRank